He recorregut tantes
vegades
els camins de la memòria
procurant reviure
uns segons
escassos,
que les petjades
han acabat
per desgastar un
record
que anhelava nítid
i ha esdevingut gris
esborrall.
He recorregut sovint
les dreceres d’un
passat imaginat,
intentant tornar a
llocs que ja no hi són
per mantindre’ls
vius
en la intimitat més
privada,
en la soledat amb
tanta cura preservada,
en el racó més
amagat de la recordança.
He recorregut
tantes vegades
els camins de la memòria
només per evocar
imatges llunyanes
imprecises,
inexactes,
només per acostar-les
a l’ara.
Només perquè tinc
por a l’oblit.
He resseguit sempre
aquestes dreceres
i a la fi,
quasi sense saber
ni com,
m’han endut fins ací.
Fins a qui sóc
avui.
Perquè tinc por a l’oblit.
