martes, 12 de enero de 2016

III

He recorregut tantes vegades
els camins de la memòria
procurant reviure
uns segons escassos,
que les petjades han acabat
per desgastar un record
que anhelava nítid
i ha esdevingut gris esborrall.

He recorregut sovint
les dreceres d’un passat imaginat,
intentant tornar a llocs que ja no hi són
per mantindre’ls vius
en la intimitat més privada,
en la soledat amb tanta cura preservada,
en el racó més amagat de la recordança.

He recorregut tantes vegades
els camins de la memòria
només per evocar imatges llunyanes
imprecises, inexactes,
només per acostar-les a l’ara.
Només perquè tinc por a l’oblit.

He resseguit sempre aquestes dreceres
i a la fi,
quasi sense saber ni com,
m’han endut fins ací.
Fins a qui sóc avui.

Perquè tinc por a l’oblit.