miércoles, 15 de abril de 2015

I

Sovint t'amagues.
T'amagues i, aleshores,
et fas gran.

Sovint creixes.
Creixes quan intentes passar desapercebut,
quan creus que ningú no pot veure't,
quan recules, quan retrocedeixes,
quan desapareixes.

Mantenir-te ací, ben a prop,
seria com arrencar-te els passos
per evitar que tornares sobre ells,
per desdibuixar el camí de fugida
marcat per tantes vegades que has escapat
de mi, de tu, de tot.

De sobte, de cop,
d'una manera quasi brusca,
canvi de rumb:
busques el camí de tornada.

I jo?
Jo obric els braços,
tanque el cor.

Prompte m'amagaré.
M'amagaré, i per fi,
em faré gran.